Avui dia, existeix una gran
diversitat de models de família. Trobem
famílies de cultures molt diferents i grans canvis en els rols que els homes i
les dones desenvolupen a la llar. En el
món actual, hi trobem alguns pares i mares molt accelerats i atabalats, amb poc
temps per estar amb els seus fills i filles.
La funció de mostrar el món ja no és en mans de l’escola ni de la
família, sinó dels mitjans de comunicació, d’internet, etc.
Actualment, trobem desdibuixament de
referents, desarrelament dels llocs d’origen, individualisme i aïllament, gran
afavoriment del desenvolupament dels aspectes físics i intel·lectuals i molt
poc de la maduració emocional. Zygmunt
Bauman, un sociòleg rellevant de la
nostra contemporaneïtat, ha encunyat el terme “modernitat líquida”, que es
refereix als canvis constants que vivim. Tot és líquid. Quan t’acostumes a
alguna cosa, ja ha canviat, i això genera unes conseqüències que poden afavorir
la confusió, la inseguretat, la desvinculació. Tota aquesta diversitat és
present a l’escola.
Com mirem la diversitat? De quina
diversitat parlem, de les famílies, del professorat, de l’alumnat? Com la
gestionem?
Cada persona és molt lleial al
sistema al qual pertany i això genera grans diferències en les maneres que
tenim de mirar la realitat. En cada família i en cada cultura, en cada país, hi
ha un pou de saviesa, igual que en cada mestre i en cada alumne.
Diversitat és igual a vida. Saber gestionar la diversitat esdevé la clau
perquè hi hagi pau a les nostres aules, a les nostres escoles, als nostres
països i al nostre planeta. No gestionar la diferència, negar-la, comporta
asfixiar les identitats, els significats, els sentits; no mirar l’amor que ens
vincula amb els nostres avantpassats i parents tanca el cor dels infants i de
les famílies i genera climes convivencials freds, congelats.
Mercè Traveset
Text extret de la Revista Guix,
núm. 390. Article escrit per la Mercè
Traveset.