L’objectiu
d’aquest conte és explicar als infants que sempre tenim els
nostres pares i mares, germans i germanes, avis i àvies, etc., pel
que necessitem, i que sempre ens donen força.
LA
FORÇA DE LA FAMÍLIA
Hi
havia una vegada una parella que van tenir un fill (representem la
parella amb dos ninos de joguina). El fill es va anar fent gran (el
representem amb un globus que inflem). Aquest fill, quan ja era gran,
va decidir marxar de casa, i abans d’anar-se’n, els seus pares li
van dir que sempre estarien amb ell; que si en algun moment estava
trist tanqués els ulls i s’imaginés la seva família al darrere
(enganxem un gomet a cada costat del globus).
Un
dia aquest nen, que ja era gran, va trobar una noia molt guapa i se’n
va enamorar. Però sabeu què? Aquesta noia (un altre globus inflat)
també tenia uns pares, i també portava uns gomets al globus perquè
sempre que volgués tanqués els ulls i s’imaginés els seus pares
(al costat dret de les joguines que representen els pares hi ha un
globus amb dos gomets, que són el fill i els seus pares, i en el
costat esquerre, un altre globus amb dos gomets, que són la noia i
els seus pares). Un dia aquest home i aquesta dona van tenir una
filleta, i el pare i la mare li van dir que sempre que volgués podia
tancar els ulls i ells serien darrere seu (inflem un altre globus que
representa la filleta i hi enganxem els gomets que representen tota
la seva família).
Sabeu
què li passava aquesta nena tan petita? Que quan tancava els ulls
podia sentir que els seus pares eren darrere seu, però també els
avis, les àvies... Quina sort, estar tan ben acompanyats!
I
conte contat, ja s’ha acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada