UNA COL·LECCIÓ RECOMANABLE: ELS CONTES DE L'ELMER

 L'Elmer és un elefant de colors, els seus contes són ideals per transmetre als infants valors positius com la solidaritat, el respecte, l'amistat i especialment, la celebració de les diferències. Amb les seves divertides històries, ideals per llegir en família, aprendrem que tots nosaltres som tan especials com ell.

CONTE : UN RACÓ FET DE MIRALLS

Mares i pares, avui us presentem un conte per vosaltres.

Hi descubrireu valors, sentiments i emocions.

MAITA CORDERO ENS PARLA DELS CONTES

Els contes, amb els seus personatges i situacions ens mostren els conflictes interns amb els que infants, joves i adults ens enfrontem al llarg de la nostra vida. 

Maita Cordero, Va néixer a Madrid, s'ha format en  Programació neurolingüista, Psicomotricitat i Pedagogia sistèmica. Aquestes són algunes aportacions que ens fa del món màgic dels CONTES.

" Los cuentos, nos dan  pautas para encontrar la solución mágica, a lo inesperado....Si nos atrevemos a entregamos, como "el héroe o heroína" de los relatos, al viaje iniciativo que nos lleva desde el inicio de nuestra vida, hasta el reto final, que es encontrar la sabiduría.

Algunos de esos relatos forman parte de nuestra vida, pero 

¿Cuáles son, dentro del repertorio popular los que se contaban en nuestra familia?
¿Quién los contaba?
¿Que cuento es el  que recordamos más vivamente?

Las respuestas a estas preguntas nos vinculan con el sistema, tanto generacional como familiar, al que pertenecemos y nos pueden  dar claves de los valores y creencias que anidan dentro de nosotros.

Los cuentos pertenecen a nuestro bagaje personal más íntimo y el desbrozar que significan, o el crear nuestro propio cuento interior, puede ser una interesante puerta de entrada al conocimiento simbólico de nosotros mismos."

Animació del conte de la Pilocha feta per infants de 5 anys

LA FORÇA DE LA NOSTRA FAMÍLIA

L’objectiu d’aquest conte és explicar als infants que sempre tenim els nostres pares i mares, germans i germanes, avis i àvies, etc., pel que necessitem, i que sempre ens donen força.

LA FORÇA DE LA FAMÍLIA

Hi havia una vegada una parella que van tenir un fill (representem la parella amb dos ninos de joguina). El fill es va anar fent gran (el representem amb un globus que inflem). Aquest fill, quan ja era gran, va decidir marxar de casa, i abans d’anar-se’n, els seus pares li van dir que sempre estarien amb ell; que si en algun moment estava trist tanqués els ulls i s’imaginés la seva família al darrere (enganxem un gomet a cada costat del globus).

Un dia aquest nen, que ja era gran, va trobar una noia molt guapa i se’n va enamorar. Però sabeu què? Aquesta noia (un altre globus inflat) també tenia uns pares, i també portava uns gomets al globus perquè sempre que volgués tanqués els ulls i s’imaginés els seus pares (al costat dret de les joguines que representen els pares hi ha un globus amb dos gomets, que són el fill i els seus pares, i en el costat esquerre, un altre globus amb dos gomets, que són la noia i els seus pares). Un dia aquest home i aquesta dona van tenir una filleta, i el pare i la mare li van dir que sempre que volgués podia tancar els ulls i ells serien darrere seu (inflem un altre globus que representa la filleta i hi enganxem els gomets que representen tota la seva família).

Sabeu què li passava aquesta nena tan petita? Que quan tancava els ulls podia sentir que els seus pares eren darrere seu, però també els avis, les àvies... Quina sort, estar tan ben acompanyats!

I conte contat, ja s’ha acabat!

"UBUNTU", UN CONTE AFRICÀ

Tenint com a referent, la mirada competitiva d' Occident, aquest conte breu ens explica la vivència d'uns nens i la seva solidaritat. "Ubuntu" significa que nosaltres som com som, gràcies a les persones que ens envolten i ens ajuden.

POWER POINT:LES LLAVORS DE L'ÀVIA

UNA ÀVIA MOLT SÀVIA QUE ENS DEIXA UN MISSATGE ESPERANÇADOR:

"LES LLAVORS DE L'ÀVIA"

CONTE DE L'ELEFANT ENCADENAT

CONTES PER APRENDRE

Els contes ens poden servir per trobar recursos que ens ajuden a superar i entendre situacions diverses. 

 

Treballar les emocions a l’escola i a casa és molt important per ensenyar a gestionar les pròpies emocions: controlar la ràbia, conèixer la por, acceptar els errors, tenir empatia, tenir una bona autoestima …

A partir del conte podem parlar d'allò que és tan difícil d’expressar, les emocions i els sentiments.

L’ELEFANT ENCADENAT

És un conte d’en Jorge Bucay. 

 

L’elefant, pot ser un de nosaltres davant d'una situació quotidiana.

Com diu la Tere Abellán: « En alguns moments de la vida, ens aferrem a la rutina, allò imposat, al que sempre ha estat així,… oblidant que tenim un món magnífic que vol el millor per a nosaltres. Ens conformem amb expectatives pobres desvalorant-nos. Nosaltres som un tresor i ens hem de valorar així. No ens podem conformar amb la rutina perquè amb ella podem morir. És un risc estirar de la cadena però penso que hem de provar d’estirar i aconseguir la llibertat, la felicitat, la plenitud. 

Arrisquem-nos!!»

«Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante. Durante la función, la enorme bestia hacia despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas clavada a una pequeña estaca clavada en el suelo.

Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.

El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye? Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía creía en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente.Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta.

Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño. Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía… Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino.

Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE. Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás… jamás… intentó poner a prueba su fuerza otra vez….»