dimarts, 4 de gener del 2011

JORNADA DIÀLEGS EDUCATIUS A MANRESA Manresa



ELS CONTES DES D’UNA MIRADA SISTÈMICA
 II jornades de diàlegs educatius:
 La mirada sistèmica un nou paradigma en educació

Un grup de mestres de l’escola va assistir a  aquestes jornades. De les diverses activitats que es van presentar, hem triat la de la Maita Cordero, en referència als contes.
Volem compartir algunes reflexions amb tots vosaltres.

Els contes ens vinculen amb els nostres orígens culturals  i també amb els nostres ... amb les nostres arrels familiars.
Els contes màgics són les arrels que ens connecten amb el nostre entorn. Conèixer els contes de les diferents cultures és honorar-les
Els contes fantàstics, els relats, les històries familiars,... ens submergeixen en el misteriós món dels símbols,... de la realitat de l’hemisferi dret del cervell... del desconegut entorn del nostre món interior, i és des d’aquí on es crea la nostra personal forma de pensar.
Els contes tenen la missió de submergir-nos en l'essència de la nostra cultura per des d'aquí poder mirar el que està enterrat en el més profund del nostre pensament.
Els contes mitjançant els seus personatges i situacions ens mostren els conflictes interns amb els que els infants i adults ens enfrontem al llarg de la nostra vida.
El conte des d’un llenguatge simbòlic, ens parla de nosaltres mateixos, dels nostres aspectes més profunds, de la necessitat de transformar-nos per arribar a ser més savis.
El símbol en cada persona conforma el substrat en el que es recolza tota la seva estructura del pensament.
Ens parlen de com enfrontar-nos als monstres, dracs, bruixes,...etc. que no són altra cosa que els personatges interns que ens omplen de por, inseguretat, contradiccions, rancúnia,...
A més de mostrar-nos conflictes, intrigues, situacions inesperades, processos de la natura...
Tot plegat ajuda als infants a identificar-se i projectar-se en diferents situacions i personatges, el final feliç suposa una alliberament i un descans intern, a més d’un possible aprenentatge.
Molts contes parlen de viatges. La necessitat d’emprendre un viatge és innata a l’espècie humana, el viatge és la possibilitat de canviar, de trobar-nos amb la sorpresa, de tenir una vida millor, de deixar enrere  el que coneixem,.. per submergir-nos en l’imprevist. Fent camí el protagonista  s’adona que les solucions, les angoixes, les frustracions, requereixen alguna cosa més que un nou escenari i que cal mirar cara a cara a la por, a la contradicció interior i a la mala consciència.

LES HISTÒRIES VISUALS QUE ARA VEUEN ELS INFANTS
Quan expliquem un conte o permetem veure dibuixos i sèries de TV, hem de recordar que la missió d’aquests no és només la d’entretenir, sinó la de despertar a l’ésser que cada nen i nena porta dins.
La responsabilitat de saber escollir, és dels adults.
Els infants reben missatges que els apropen a la competitivitat,... a crear un codi de relació amb ells mateixos i amb els altres, tant allunyat de l’ètica,... tant allunyat de les veritats ancestrals, de l’essència de l’ésser humà. La personalitat dels joves es va construint amb les històries que durant la infància han alimentat la seva necessitat de fantasia.
La conseqüència d’aquest tipus d’històries és una profunda pèrdua de valors que tenen una conseqüència directa : estats d’insatisfacció, rebel·lia, ansietat,...etc
En les mans dels adults està que els contes segueixin complint l’objectiu pel que van ser creats o que serveixin justament pel contrari.

Els contes són el pont que ens uneix amb el “tot és possible”, són font de coneixement, són el regal més preuat que ens han deixat els nostres avantpassats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada