QUÈ POT FER L’ESCOLA DAVANT DE TANTS
CANVIS DE LA NOSTRA
SOCIETAT?
La nostra escola forma
part de la “Xarxa d’escoles sistèmiques” des de l’any 2009. Aquest grup d’escoles fa trobades mensuals a
l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Està coordinat per la Mercè Traveset i el Carles Perellada. Aquestes
reflexions que us mostrem són fruit de la reflexió i el treball al voltant de
l’educació.
Davant de tants
canvis, és necessari cercar el que és essencial, els fonaments, les arrels, els
vincles que ens sostenen, la pertinença al grup, per això la pedagogia sistèmica posa la
mirada en les relacions i en la manera
com podem generar climes convivencials positius on les emocions que es visquin
siguin la confiança, l’acollida, el reconeixement, el respecte, l’agraïment,
l’admiració i possibiliti que l’escola
sigui un espai comú, una comunitat, on hi ha espai per a totes les identitats,
totes les intel·ligències; una escola viva, on el professorat i l’alumnat
siguin investigadors i creadors de la realitat.
Un grup humà és un
sistema i, igual que les persones, els sistemes senten emocions, s’alegren, es
deprimeixen. Això ho saben prou bé els
entrenadors de futbol. L’emocionalitat col·lectiva allibera els talents i la
creativitat de tothom o bé els contreu i els reprimeix. Això té un efecte
directe en la motivació, la capacitat d’esforç, l’afany de superació i les
ganes d’aprendre.
El sentiment de fer
pinya és un dels més poderosos en l’ésser humà, però, perquè sigui real, és
fonamental que cada membre se senti mirat, respectat i reconegut en la
diferència. Aleshores és quan de veritat podem treure el millor de nosaltres i
treballar en equip.
